Quan va començar el 2013, un amic em va demanar que li escrigués una
felicitació. Aquest any és important per ell perquè compleix 30 anys.
La
veritat és que vaig començar a escriure un clàssic "que els teus somnis
es facin realitat". Vaig passar una estona rellegint aquesta frase; i
després la vaig començar a esborrar a poc a poc, com fan a les
pel·lícules. Ara que jo ja tinc 30 anys me n'adono de que els somnis, o
els desitjos que un té en un moment determinat poden no tenir massa a
veure amb els aconteixements que anem vivint. No és cap tonteria la
frase de Forrest Gump "la vida es como una caja de bombones". Al final,
potser el millor que un pot desitjar és que les sorpreses que vinguin
siguin bones, i de les que no ho siguin, se'n pugui treure algun
aprenentatge i potenciïn el sabor dels bons moments.
Quan vaig entrar al "club super 3" el meu rellotge intern va fer una petita
aturada per reflexionar. Quan era petita pensava en la persona que
m'agradaria ser quan tingués 30 anys, pensava que tindria clar a què em
vull dedicar, que tindria fills, que els dubtes existencials deixarien
pas a reflexions madures i fermes.. i ara veig que he arribat a aquest
punt no sent tant diferent d'aquella noia que s'imaginava el seu futur.
Qui sap? Potser arribaré a vella igual de "Alicia en el pais de las
maravillas" que he estat sempre.
Aquest blog, avui, només pretén compartir algunes reflexions (potser
amb l'Esther de 60 anys) d'aquesta cercadora de respostes que signa.
http://www.youtube.com/watch?v=T1tOHz2l0qE
Bienvenida al Club de los Escritores Desamparados
ResponElimina